“Quan em demanen que em presenti, l’habitual és que digui que soc periodista, un ofici que m’agrada moltíssim, encara que sigui precari per a tants companys i companyes meves. Però, a continuació, solc destacar que soc voluntariat ‘El Submarí’. Ah, i que m’agrada sortir amb bici.
És important perquè fa divuit anys que estic vinculat a aquest projecte i crec que, encara que només sigui per la quantitat de temps, ha marcat la meva vida.
I em reafirmo en el concepte ‘El Submarí’ quan pel carrer, a distància, com a mer observador, veig que una noia o un noi que va passar per aquí agafa el metre o el bus. I llavors imagino que anirà a estudiar o a treballar o a fer qualsevol altra cosa quotidiana que al meu entendre reflecteixen que ha tirat endavant.
Però parar esment, que aquest ‘tirar endavant’, tan normal, tan quotidià és una cosa extraordinària, que ens pertany, almenys una mica, a tots nosaltres.”
